dijous, 28 de maig de 2009

Ella t'esperava

T’espero aquí, val? No triguis, que el cambrer ja ha vingut set vegades a demanar-me què volia. Va, que t’espero.


Són les tres, el restaurant ha tancat fa setanta-vuit minuts. T’espero, d’acord? Segur que hi havia molta gent a la carretera. Però no triguis, que ja no em sento els dits dels peus.


Ho sento, m’he quedat adormida al replà de l’edifici del costat. Has vingut mentre dormia, oi? M’hauries d’haver despertat.


Ja fa dues nits que sóc aquí. Si que hi ha gent al carrer, no sé si et podré veure entre tants caps, quan vinguis.


El cuiner del restaurant m’ha tornat a portar un plat amb restes d’un dinar. Li he dit que no calia, que estàs a punt d’arribar, que hem quedat aquí per sopar. És que és molt aviat –li he dit- hem quedat a les onze i encara són les tres del migdia. Sóc molt impacient.


Són dos quarts d’onze. Deus estar a punt d’arribar. Entraré a dins i t’esperaré a taula, que tinc una mica de fred.


Què estrany, em pensava que havies reservat taula. És igual, n’hi havia cinc de buides.


Ara només n’hi ha una, de taula ocupada. Ja ha marxat gairebé tothom. L'última parella que ha marxat discutia. Quina sort que tu i jo no discutim mai.


Ostres, duc el cabell brut. Deu ser aquell xampú nou que he comprat, no deu anar gaire bé. I jo que volia que em veiessis ben guapa.


Espero que em puguis perdonar, he hagut de marxar. M’ha agafat un mal molt fort al cor i he hagut d’anar al metge. Li he dit al cambrer que t’ho digui. Em sap greu, tenia moltes ganes de veure’t.