dilluns, 28 de setembre de 2009

Journalism

Despulla’t. I deixa que et mossegui els pensaments. T’hauries d’haver rentat bé, si deixes restes de remordiments, em faré mal. Com els gossos, quan mengen os de pollastre, m’entens? Tens gust a diumenge amb melmelada de plàtan. T’escopiria al peu si no fos tan sagrat... et puc fer un petó? Si et trec la mordassa, promets no cridar? Sé que cridaràs igualment, però et quedaràs sense veu... creus que si algú et sentís, t’ajudaria? Digues, quantes vegades has vist tu algú en perill i has fet veure que no passava res? Et podria torturar al bell mig de la rambla que ningú faria res. Et puc mossegar? Au, va, dona, no et posis així, que serà una mossegada petita, de degustació.
No plores? Per què no plores? T’agrada, tot això? T’agrada, oi? Què faries amb el teu propi cadàver si... bé, si donat el cas m’hagués de desfer d’ell?











APAREIX UNA NOIA MORTA A LA RAMBLA DE BARCELONA

EL COS DE LA VÍCTIMA PRESENTA SÍMPTOMES DE TORTURA