diumenge, 14 de març de 2010

Diumenge

T’has llevat amb els ulls inflats. Ja saps per què, oi? sí, clar que ho saps, sempre et passa el mateix. Has encès el llum amb el peu, com cada dia quan et despertes abans que soni l’alarma del mòbil.

Diumenge –has pensat­–. Deu meu, com odies els diumenges. Els carrers tan buits i les cases tan plenes. Sí, torna a ser diumenge, com cada setmana.

I les paraules segueixen encallades, i elles que no volen sortir i tu... tu que tant les necessites aquest matí. Perquè si, perquè torna a ser diumenge i encara tens coses a dir.