dissabte, 8 de setembre de 2012

Pessigolles



M'estirava reposant el meu cap a la seva cuixa, que feia estona que m'esperava al sofà. Ell em mirava i jo li tornava la mirada. Ell em tocava el cabell i jo li resseguia el braç. Ens miràvem fixament i tendre sense dir-nos res mentre ens ho dèiem tot. I del cabell a la galta. I del braç a la mà. Un petó al palmell. "Guapa", em contestava. I jo feia que no amb el cap, com sempre. I ell, també com sempre, em feia pessigolles fins que reconeixia amb veu alta i mentidera que era tan guapa com ell creia que era. I ens estimàvem. Sense paraules, sense promeses injustes, sense majestuositats. Ens estimàvem i amb això en teníem prou.