dimecres, 30 d’abril de 2014

Tú lates en mí

Ayer soñé que apostaba con la muerte, que me libraba de esta suerte pero, aún así, no logré verte. Ayer me rompí seis dedos de tanto escarbar, como Hernández en Orihuela, por encontrarte de nuevo y decirte que estoy aquí, que sigo en pie. Que todos están bien, que ya soy una mujer. Y te recordé en secreto, sin agonía, sin remordimiento. Pronto sumaremos diez -pensé- y al tiempo llevaré media vida sin ti. Pero ya no me duele ser feliz.

Aunque guarde millones de palabras que no vas a oír, aunque tus abrazos no vuelvan jamás, aunque en el viento ya no se oiga ni el eco de tu voz. Porque sigues latiendo en mí. Porque soy tú cuando grito enfurecida y cuando reviento de alegría. Tú lates en mí. En mis días grises, lates en mí. En mis sonrisas inesperadas, lates en mí. En mis bailes nocturnos, lates en mí. En mis luchas internas, lates en mí. En mis victorias, en mis derrotas, tú lates en mí. Cuando vivo y cuando me dejo morir, lates en mí y me llenas de vida. En mi suerte maldita me haces sonreír y apartas la soledad que se enreda entre los pies. En cada una de mis respiraciones te resucito para que sigas aquí. Porque lates y latirás por siempre en mí, y eso me llena de fuerza y me hace feliz.

Porque tú, mamá, ¡Tú lates tanto en mí!

dimecres, 9 d’abril de 2014

Riallera

Potser sóc guerrera per no ser princesa, perquè prefereixo que les llàgrimes em portin al nirvana a que m'enfonsin a l'infern. Perquè escullo el crit rabiós i el plor catàrsic abans que el silenci gangrenat al coll. Les guerreres som rialleres perquè plorem tant com riem, perquè estirem el coll després d'ajupir el cap i perquè brandem el dolor, clavat al capdamunt de la llança, amb l'orgull i la valentia de qui se sap, malgrat tot, vencedor. 

Potser sóc guerrera per no ser esclava del destí, per convèncer el vent que tornem a començar, perquè ens ho mereixem. I tant, que sí! Perquè les guerreres rialleres també ajupim el cap, de vegades. Se'ns ensorren els somriures i se'ns desfan les passes fermes. Però som valentes i estimem la vida. Puta, malparida, però vida. I correm sota la pluja i estimem sense por, perquè salvarem el món amb amor. 

Vindrà el dol i el vencerem, vindrà la solitud i l'abraçarem, i fins el mateix diable es vestirà de blanc per veure sortir el sol. Perquè el sol sempre surt, guerreres, per fer-nos posar dempeus. I nosaltres aguantem, tossudes, fins que la lluna ens vesteix de pau portant bandera blanca, puntejada, i ens contempla el triomf, somrient.

I és que ser guerrera, palpant la vida rugosa i espessa, no està tan malament.

dimecres, 2 d’abril de 2014

Seda

Despulla'm la vida,
vesteix-me de cel,
lliure,
rebel.

Així com la seda,
segura i radiant,
suau,
lliscant.

Desperta'm els somnis,
adorma'm les pors,
desfés les mirades
de La Inquisició.

Porta'm lluny, a la vora,
per records descosits
de qui canta i enyora
amb la llàgrima al pit.

Que tremoli l'escorça
i s'esborri el dolor.
Torna'm forta, riallera,
que rebenti d'amor.

I si no torno amb el vent,
no t'espantis, mira amunt,
seré prop del sol rogent.
Lliure, rebel.