dimecres, 29 d’octubre de 2014

Desperta, esclau!



Desterrat, humiliat, saquejat, torturat, utilitzat, detingut, menyspreat, segrestat, enganyat, mutilat, retingut, manipulat, arrestat, assassinat, deshumanitzat. Desclava els peus de terra i salta fins que renaixi en tu un brot de lluita, prem el puny fins a clavar-te les ungles al palmell, alça el braç amb força i desenganxa aquests llavis secs. Desperta les cordes vocals, assedegades, amb un crit de ràbia que perfori el timpà dels amos vencedors. I crida fins que els tremolin les entranyes, podrides d’ambició.

Si és cert que ja no et queda res, si és cert que t’han pres fins l’última guspira d’esperança, aleshores passa que no tens res a perdre. I passa que també t’han tret la por, la compassió, la pietat. Passa que t’han buidat l’estómac i t’han omplert el puny. De gana, de set, de fàstic, de ràbia. Passa que ara, en aquest precís instant, en aquest moment en què les cames et fan figa i et doblegues de tanta fam, ara que els ulls se’t deshidraten en veure els teus fills desnodrits, ara que et sents més mort que viu, passa que és el moment de despertar. Desperta, esclau. Desclava els peus del terra, prem el puny, alça el braç i crida. Crida. Crida.

No seràs la única veu.