dissabte, 18 d’abril del 2015

Capricis del temps

Et reprimeixes perquè és massa aviat, i et quedes callada i et fas pregar. Però de sobte t’adones que això s’ha acabat, que res ha canviat, però res és igual. I et sap tan greu haver-ho amagat que mires enrere i et fots a cridar. Però ara ja és tard per reviure l’instant que amb un “vine aquí” vas voler fer immortal. I recordes un dia que, de cop, va nevar, i empasses saliva i et sents gemegar. Aleshores t’adones que ara és mai, que ja és massa tard perquè sigui aviat. Somrius i t’abraces pensant que és veritat, que tal com preveies ha tornat a passar.