La raíz cuadrada de dos

Quiero morderte el futuro, llenarte los días de huecos, descalzar tus sueños, palparte los deseos. Para soñarme contigo, para que me despiertes la risa, para dormirme en tu ombligo. Quiero reñir al sol por salirse de la raya pintando el día, por secuestrar a la luna fusilada y moribunda, y a la lluvia por romper el silencio de tu sonrisa. Quiero recalcular la raíz cuadrada de dos, la primera irracional, progenitora del único positivo real, la del descenso infinito. Para descubrir, al fin, que el resultado es esa taquicardia arrítmica que se crea entre tu cuerpo y el mío al separarse durante uno coma cuatro segundos, justo antes de volverse a encontrar.

Tot el que voldria fer

Jo voldria tornar-me de neu i desfer-me en els teus peus, lliscant pel teu ventre des dels teus llavis salats. Voldria que em toquessis així com ho faig jo, però amb una mica més de passió, sense saber ben bé en quina direcció es troba aquell gemec encès que busques sota els llençols. Voldria retrobar-me amb aquella part de mi que estima per estimar, sense dubtes ni intencions. Voldria, ara i aquí, tenir davant les teves ungles i els teus pèls, la teva panxa i el teu cul. Voldria tenir-te sencer, de cap a peus, només per dir-te tot el que et voldria fer.