Amnistia

Em declaro en vaga indefinida d’amor idíl·lic per exigir una amnistia que alliberi tots aquells intents que pogueren ser i mai no foren. Des d’ara i fins que les cames em tremolin per raons que no desemboquin en tu, deixaré d’alimentar aquest cor assedegat i confós, múltiple en personalitat i color, rabiós i tendre alhora, poruc i valent a parts iguals, obert de nit i tancat de dia. Jo vull una amnistia. 

Per demanar perdó, per poder dir no, per intentar-ho de nou, per abandonar-ho a temps, per ser descarada i després prudent. Jo em declaro en vaga indefinida fins que se’m tanqui la ferida. 

Jo vull una amnistia.

Esbós

T'hagués desdibuixat sencer, de cap a peus, per tornar-te a inventar tal com ets ara, tal com et desconec. Per dormir de nou en el marbre suau del teu ventre i resseguir amb petons de seda els teus dits devastadors. I, en acabat, m’hagués perdut un cop més en el buit del teu rebuig per esgarrapar de nou la placenta del teu desig.