Vull llepar-te
fins deixar-te sense gust.
I mossegar-te
i empassar-te.
Vull palpar-te
fins deixar-te sense pell.
I esgarrapar-te
i estripar-te.
Vull ensumar-te
fins deixar-te sense olor.
I respirar-te
i esnifar -te.
Vull estimar-te
fins deixar-te sense amor.
Per després abandonar-te
sense trencar-te el cor.
4 comentaris:
*__*
que guai.
dónde estás? : )
Hey! Hola!
A més d'estudiant de periodisme... També ets poetessa.
Per fi m'he enrecordat de com es deia el teu bloc. Et vaig veure fa temps a un bar de metal a Mataró. Ens vas dir que feia Periodisme i vam xerrar una mica de la vaga del 29-S.
Per cert, m'ha agradat molt la cita d'en Miguel Hernández (el poeta del poble :P): "La libertad es algo que sólo en tus entrañas bate como el relámpago.".
Jo escriure, no escric tan bé com tú. A mi m'agraden més les fotos:
http://delatorre.deviantart.com/gallery/
Apa! Molts petons! Ah, quan trobis al pobre home que t'inspira aquests versos, tingues una mica de pietat amb ell. Salut.
Publica un comentari a l'entrada