-Estimes molt algú però, de cop, comences a
dubtar: que si serà per sempre; que si serà de veritat; que si val la pena; que
si t’estima tant com tu a ell... i et sembla que sou una parella perfecta que,
constantment, està a la corda fluixa. No sé si m’explico... saps?
-Perdona, estava concentrada remenant el cafè. Què dius, que què?
-Res, res. Que sempre demano la llet natural i me la foten bullint.
-Res, res. Que sempre demano la llet natural i me la foten bullint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada