Sobretot, això

Pessiga'm el nas, però que no em faci mal. Que em rellisquin per les galtes paraules d'amor, i que siguin tendres, i que et surtin del cor. Perquè ara em sé petita i perduda, i se m'enfosqueix l'ànima de tanta por.

Ara que el vent bufa fort i empeny el temps, ara que els peus llueixen imprudents els cops al taló, a la planta i fins al dit petit. Ara que el ventre sanglota com reprimint una alegria que se'm clava al fons, ben endins.

Ara que per fi és avui, pessiga'm el nas, però que no em faci mal.

Sobretot, que no faci mal.

És nadal i fa fred

I ara que el meu cor s'havia aturat, el món comença a girar. Més ràpid, més salvatge. Incontrolable. Rabiós.

Però avui les rialles són estranyes, com els petons, com el sexe. Com les mirades de culpabilitat a altres ulls que ni són tan blaus ni em miren com els teus. Perquè em perdo en altres braços que em toquen diferent. Desconeguts. Valents.

Però avui el vi ja no té aquell gust a tu, i des de fa uns dies els llimoners em recorden als nespres. I tu no saps per què. 

I jo em retrobo entre els carrers il·luminats.

I em sé una mica més.

I et ploro una mica menys.

I et seré feliç fins l'eternitat

Sóc el cubano d'ahir. Abraçades. Què sexy estàs amb aquesta camisa. T'enyoro. Bonica. Petons. Com ha anat la feina? Pessigolles. Estar amb tu. Al teu costat. Coses amb tu. El que tu vulguis. Juguem a cartes? Sexe. Preciós. Per sempre. M'estimes? Bona nit. T'imagines, viure aquí? Dius mentides. No em llepis! Treballes, avui? Què guapa. T'estimo.
I un punt i final que se'ns clava al pit amb la inclinació perfecta per atravessar-nos el cor i deixar-lo, per sempre, una mica més buit que ahir.