És nadal i fa fred

I ara que el meu cor s'havia aturat, el món comença a girar. Més ràpid, més salvatge. Incontrolable. Rabiós.

Però avui les rialles són estranyes, com els petons, com el sexe. Com les mirades de culpabilitat a altres ulls que ni són tan blaus ni em miren com els teus. Perquè em perdo en altres braços que em toquen diferent. Desconeguts. Valents.

Però avui el vi ja no té aquell gust a tu, i des de fa uns dies els llimoners em recorden als nespres. I tu no saps per què. 

I jo em retrobo entre els carrers il·luminats.

I em sé una mica més.

I et ploro una mica menys.