Com aquest vent, impertinent

Em posa catxonda la teva llibertat, el teu somriure descarat. De nit, en la intimitat dels llençols, imagino els teus ulls sobre els meus ulls, el teu melic colpejant el meu, el teu gust a les meves cuixes, i la teva olor al meu clatell. I recordo, recordo petons que no ens hem fet, desitjos inconfessats, orgasmes amagats. Els teus dits als meus malucs, intuint la humitat que s’apropa, desfent la por i la vergonya. I la teva veu, els teus gemecs al meu timpà, travessant amb ràbia els meus secrets, assecant-me les pestanyes, així com ho faria un cop de vent. Un cop de vent com aquest vent, un cop de vent impertinent.