Vull fer un brindis, en aquesta nit de foc, per celebrar que estem vius i que ens hem anat trobant. Un brindis per l’amistat, un brindis per l’amor... Per un munt de paraules que, en sortir el sol, ens han quedat massa grans.
Brindo per tu, per la teva mirada fosca, vibrant, pel teu tarannà hipnotitzant. Aixequem les nostres copes per celebrar la connexió que ens va unir, pel colze a colze, pels riures, pels somriures, per la complicitat, per aquelles paraules teves... tan sàvies, pletòriques de sinceritat!
Brindo també per tu, per la teva mirada insolent, pel teu caminar rebel. Sense causa ni destí, però rebel. I... ja que hi som, abans que me n’oblidi, deixa’m que brindi una vegada més pel teu somriure d’àngel –caigut, però àngel–, que tant m’ha tret i tan poc m’ha donat, coneixedor del seu poder, convençut del resultat.
Brindo per vosaltres, per tots dos, deixebles de Dionís, fills de Belial, caiguts d’algun cel que, sens dubte, mereixeu haver tastat. Previsibles. Previsors. L'un per l'altre. Cossos angelicals amb ànimes terrenals. Harpia i Minotaure, monstres naturals.
En aquesta nit infernal, sorgida d’espurnes de foc estival, brindem per tots els éssers que s’han trobat en aquest lloc. Brindem per l’amistat. Brindem per l’amor.
Salut!
