Que si m’estimes o m’estimbes, avui ja m’és ben igual. Si em mires, si m’estrenys, si em devores o si m’ignores, avui ja no m’importa. Ja t’he tingut, doblegat, agenollat, capcot, sota els meus pits expectants, davant del meu entrecuix assedegat. Suplicant, desposseït del teu orgull, que et deixés seguir el camí triomfant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada