Caurà, a mig matí, una pluja intensa que ens esbandirà cada racó de l’ànima, dolça pluja redemptora que ens alliberarà dels pecats d’aquesta nit. Contemplarem, impotents, com l’aigua ens sermoneja -convençuda que, aquesta vegada, hem arribat massa lluny-, mentre els arbres ens miren de reüll amb la ràbia continguda dels qui se saben justos però paguen per pecadors. I nosaltres, petites guspires de rauxa desfermada, ajupirem el cap assumint tota la nostra culpa i prometrem que, aquesta sí, ha estat la darrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada