Queda’t les papallones a l’estómac
i les piranyes al cervell.
Queda’t els somriures tendres
i les pessigolles al clatell.
Agafa les il·lusions abatudes
i els primers petons mai fets.
A canvi et regalo somnis dolços,
per a les teves nits d’hivern.
Queda-t’ho tot i marxa,
no et vull veure més per aquí.
Que la traïció ja no m’amarga,
però m’embafa el teu verí.
1 comentari:
Quin descobriment més bonic trobar el teu blog. Et segueixo.
Si vols, fes un cop d'ull al meu blog
http://saltembenamunt.blogspot.com.es/
Publica un comentari a l'entrada