Ahir a la nit

Si m’haguessis vist passar,

amb aquell llaç a la trena

i la faldilla amb volants.

Si m’haguessis atrapat,

com pel bec fa la cigonya i

amb les urpes rapta el gat.

Si ho haguéssim intentat,

sense esfondrar mai la caserna

de la teva intimitat. 

Si m’haguessis observat,

m’hauries vist més a mi

del què jo havia mirat.

I potser hauries entès

que res d’això era tan seriós,

que ja em sabia eterna,

que no et volia dolç.

Però si t’hi haguessis atrevit,

creu-me que, avui també,

ens n’hauríem penedit.