Cançó muda vora el llit

Et buscaré les pessigolles

per trobar-te el riure aquell

que m’ennuega l’entrecuix

quan passeja pel clatell.

Miraré si de passada

recupero el temps perdut

fart de pluges i silencis,

entre els somnis i el futur.

Tu si vols fes com si res,

o com si tot això només

fos la història més menuda

d'una boja convençuda.

Tard o d’hora et trobaràs

avergonyit per la fugida,

buscant un nou camí

que no et dugui a la deriva.

I aleshores em veuràs,

esgotada per la cerca,

amb els llavis ben cosits

per cantar-te vora el llit.

Cançó trista que ve tard, 

lluna muda sobre el mar.

Ulls plorosos observant

la veu poruga que se'n va.