divendres, 25 de setembre de 2015

Biladi

Se m'han encallat les paraules
ara que tant necessito cridar,
potser és aquest nus a la gola
que no les vol deixar marxar.

Deu ser que no sé escriure
si no és que ho faig amb amor
i ara el cor és ple de ràbia
pel malson que ho emboira tot.

He vist murs de pedra, cadenes,
espines i armes de foc.
He respirat el record d'un incendi
que amb flames d'odi ho ha cremat tot.

Però rere les passes del monstre
que trepitja poruc i trampós
reneix valenta l'olivera
saludant amb somriure dolç.

De les arrels surt una veu ferma
que alerta les bèsties ocupants:
"Aquesta és la meva terra,
i ho serà per molts més anys".

Tulkarem, Palestina. Agost 2015.