dilluns, 4 de gener de 2016

Vet aquí un gat, vet aquí un gos

S’ha trencat el fil de veu que et cridava a les fosques, s’han desfet les rialles a tocar de mitjanit. De puntetes i en silenci busco l’equilibri del teu joc però em perdo, bes a vers, entre espelmes i encens. Com podria gravar-te el nom en algun racó del cos si de lluny ja veig venir un exèrcit fet de gel que em respon, sense prudència, les preguntes que no he fet? Com escriure’t amb tendresa si, abans d’obrir el quadern, ja em sento carcellera arrossegant-te a l’infern? Si no puc volar entre reixes, tampoc sé estimar amb corretges. Deixa’m ser o no em demanis, que, de tanta confusió, passarà que qui empresona acabarà rere els barrots. I seràs tu el botxí d’un amor sense intencions que moria abans de néixer entre versos fets cançó.