Teixir els
nostres somnis i fer-ne un de gran,
que ens
acompanyi pas a pas, mica en mica, poc a poc.
Malgrat els
malsons,
tot i les
pors.
Nostre, teu
i meu, de tu i de mi: un únic destí,
fet per
descobrir. I que, ja ho saps, que jo d’aquí a l’infinit.
I tornar. I
així fins l’eternitat,
que es fa
breu al teu costat.
I que si mai
s’acaba, amor meu, que siguis molt feliç.
I que riguem
pels descosits.
Per teixir
somnis nous, més suaus, més innocents,
i sí, fets
per embogir.
Que algú et ressegueixi els sentits,
de bona gana i de bona ploma.
Que jo no en tinc ni ideia de fer poesia,
però alguna cosa et volia dir.
 |
| Il·lustració de Ross McEwan |
