Que jo no en tinc ni ideia de fer poesia

Teixir els nostres somnis i fer-ne un de gran, 

que ens acompanyi pas a pas, mica en mica, poc a poc. 

Malgrat els malsons, 

tot i les pors. 

Nostre, teu i meu, de tu i de mi: un únic destí, 

fet per descobrir. I que, ja ho saps, que jo d’aquí a l’infinit. 

I tornar. I així fins l’eternitat, 

que es fa breu al teu costat. 

I que si mai s’acaba, amor meu, que siguis molt feliç. 

I que riguem pels descosits. 

Per teixir somnis nous, més suaus, més innocents, 

i sí, fets per embogir.

Que algú et ressegueixi els sentits,

de bona gana i de bona ploma.

Que jo no en tinc ni ideia de fer poesia,

però alguna cosa et volia dir.

Il·lustració de Ross McEwan