És viu aquell que riu,
aquell que crida i diu:
sóc viu, ho sóc, sóc viu!
És viu qui no és mort,
el que per dins és fort,
i així li riu el cor.
És viu qui sap somniar,
i més tard despertar:
que no sóc mort, sóc viu!
És viu qui encara riu,
i és fort i no és mort,
i riu perquè encara és viu.
(Mercè Cama Vilà, 9 de març de 2008.)
Mercè. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada