dilluns, 2 de novembre del 2009

Isabel quiere un sombrero y una máquina de escribir

Isabel acababa de licenciarse en periodismo. Ella sabía, desde el primer día que pisó la universidad, que no estaba hecha para este oficio. Isabel no tenía esos “dotes comunicativos” de los que tanto le habían hablado; no era capaz de escribir noticias porque no podía dejar a un lado su romanticismo para escribir frases sencillas y directas, sin una pizca de poesía; odiaba profundamente escuchar su voz y, por supuesto, le aterrorizaba verse dentro de una caja negra presentando el telediario.
Pero, a pesar de todo eso, le gustaba el periodismo. Le gustaba esa idea que había formado en su cabeza del periodista con gabardina y tirantes, más cercano al detective que al informador. Le encantaba imaginar esas antiguas imprentas con el ruido de las máquinas de escribir, impregnadas por el humo de los puros y el nerviosismo previo a la publicación. Y ella quería acercarse a aquello, aunque fuese a través de la imaginación.
Porque lo que en realidad deseaba era escribir en el ambiente de los periodistas con tirantes y corbatas aflojadas, sin aire acondicionado ni calefacción.
Isabel sólo quería un sombrero y una máquina de escribir.

6 comentaris:

ladel63 ha dit...

La Isabel es va deixar seduïr i es va enamorar de l'aura i l'essència d'una professió i l'entorn intel·lectual que diuen que l'envolta.

No és cap mentida que sovint idealitzem la realitat i quan obrim els ulls no és el que volíem. Tampoc ho és el fet que en el fons mai deixem de ser criatures capritxoses. A criteri personal, res és criticable sempre que hi hagi una idea clara, per poc coherent o argumentada que estigui.

I, tal i com vas dir, d'il·lusions i somnis es viu.

:)

Anonymous ha dit...

un cert sentiment de nostàlgia recorre dins la meva ment inquieta i poc silenciosa. no em puc quedar indiferent després de llegir una autèntica i brillant declaració de principis del que (potser) es va correspondre ahir i, qui sap, si podria renéixer demà

un record als orígens, mirant de reüll el futur


http://www.youtube.com/watch?v=qM38F7DYug4
gran cançó, gran músic, grans imatges, GRAN ESTANY

Mei ha dit...

Sí, sí, tu ves fent propaganda de Banyoles a tots els blogs que trobis!
(Em posen nerviosa els "anònims", fes el favor d'identificar-te!
i obre un blog!)

Elena ha dit...

És un dels teus escrits que més m'han agradat, potser perquè molts portem una Isabel a dins, sobretot tu o jo, que ens costa ser objectives (vale, no existeix la objectivitat xD). Maleit estil sec.

Elena ha dit...

MEI, amb aquest escrit m'has recordat a una peli que ho reflexa tal qual; LUNA NUEVA (NO LA DE LA SAGA DE CREPUSCULO XDDD) en anglés es "His girl Friday". Es una comedia molt bona sobre periodistes dels anys 40-50, periodistes de tirants, amb màquines d'escriure i envoltats de fum. Mírala que t'agradarà (però, aviso al consumidor, es en blanc i negre eh)

Anonymous ha dit...

Hvala za intiresny Blog