dimarts, 28 de setembre del 2010

Sense trencar-te el cor

Vull llepar-te
fins deixar-te sense gust.
I mossegar-te
i empassar-te.


Vull palpar-te
fins deixar-te sense pell.
I esgarrapar-te
i estripar-te.


Vull ensumar-te
fins deixar-te sense olor.
I respirar-te
i esnifar -te.


Vull estimar-te
fins deixar-te sense amor.
Per després abandonar-te
sense trencar-te el cor.

4 comentaris:

nira~ ha dit...

*__*

Els membres de " El Cau" ha dit...

que guai.

PeRRo ha dit...

dónde estás? : )

Jose L. de la Torre ha dit...

Hey! Hola!

A més d'estudiant de periodisme... També ets poetessa.

Per fi m'he enrecordat de com es deia el teu bloc. Et vaig veure fa temps a un bar de metal a Mataró. Ens vas dir que feia Periodisme i vam xerrar una mica de la vaga del 29-S.

Per cert, m'ha agradat molt la cita d'en Miguel Hernández (el poeta del poble :P): "La libertad es algo que sólo en tus entrañas bate como el relámpago.".

Jo escriure, no escric tan bé com tú. A mi m'agraden més les fotos:

http://delatorre.deviantart.com/gallery/

Apa! Molts petons! Ah, quan trobis al pobre home que t'inspira aquests versos, tingues una mica de pietat amb ell. Salut.