La Nuna desfila somnis mentre esquinça papers.
La Nuna somriu quan les ones s’escapen després d’abraçar-li els turmells. La
Nuna somia. La Nuna calla i espera. Per què no vens aquí i em dius, a cau d’orella,
que m’has trobat a faltar, que em vols abraçar, que necessites estar al meu
costat?
La Nuna juga amb els branquillons que el vent
ha fet caure a terra. La Nuna també ha quedat estesa damunt d’una catifa seca.
La Nuna respira pacient. La Nuna s’abraça els genolls i es mira la punta dels
dits dels peus. Per què no fugim, un dia qualsevol, i llisquem junts pel
rellotge fins que surti de nou el sol?
La Nuna ressegueix els seus somnis amb la
punta del nas. La Nuna canvia la pell. La Nuna s’empassa els records fets de
mel. La Nuna s’estima. La Nuna es perd. La Nuna s’ha trobat un petit racó del món
on el temps és petit i l’espai creix immens. La Nuna es quedarà una estona aquí.
Ajupida. Minvant.
Per què no em trobes i em dius que tu també m’estaves
esperant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada