Tu i jo no som enamorats,
som l’amor dins d’un sol ésser.
Som la pols de la passió,
som el fum després del sexe.
Tu i jo no som enamorats,
som l’acció que no té fi.
Som la guerra del llenguatge,
tot allò que no es pot dir.
Tu i jo no som enamorats,
i és l’amor el bon deixeble
que ens espia les mirades,
i tot ell es torna feble.
Tu i jo no som enamorats,
mes som portats a dur judici
per destronar el gran poeta
de l’amor i el seu seguici.
Però tu i jo, estimat,
no som dos enamorats,
i per això, amor meu,
no podem ser condemnats.
4 comentaris:
Podria elogiar-te de tantes maneres... però només et diré que llegir el teu blog m'ha salvat el diumenge. Em fascina la capacitat d'emparaulament a tantes emocions, he començat a llegir i no he pogut parar. M'he sentit identificada amb tantes coses... suposo que en el fons mar i muntanya evoquen el mateix :)
Un petó Mei!
guapa : )!
petita mercè me encantas y me encanta como escribes!! un besito
¡Gracias Fabio! Siempre sienta bien saber que lo que uno hace gusta a alguien :)
Publica un comentari a l'entrada