dilluns, 8 de desembre de 2014

Ahir a la nit

Si m’haguessis vist passar,
amb aquell llaç a la trena
i la faldilla amb volants.

Si m’haguessis atrapat,
com pel bec fa la cigonya i
amb les urpes rapta el gat.

Si ho haguéssim intentat,
sense esfondrar mai la caserna
de la teva intimitat. 

Si m’haguessis observat,
m’hauries vist més a mi
del què jo havia mirat.

I potser hauries entès
que res d’això era tan seriós,
que ja em sabia eterna,
que no et volia dolç.

Però si t’hi haguessis atrevit,
creu-me que, avui també,
ens n’hauríem penedit.